Barri de Santa Anna

El barri de Santa Anna és el situat més al nord de la vila. Abasta tota la muralla, el raval i el baluard del mateix nom fins passat el Pont Vell. El centre el forma la plaça de Santa Anna.

Celebra la seva festa el dia 26 de juliol i l’organització dels actes és actualment a cura de la Comissió de Festes. Antigament aquesta tasca es repartia entre la comunitat de Germanes Carmelites de la Caritat que tenien la seva seu a l’antic hospital de Santa Magdalena i els veïns del barri. La Comunitat es feia càrrec dels actes religiosos i els veïns dels seglars.

El barri disposa d’una imatge de santa Anna feta amb guix policromat on es representa a la patrona que ensenya a llegir a la Mare de Déu. Aquesta imatge es guardava tradicionalment a la capella del barri, que era a l’antiga església de l’hospital de Santa Magdalena, on també hi havia el magnífic retaule plateresc de Santa Anna (s. XVII), que actualment es troba a l’església parroquial. Després de la guerra civil la festa intentà tornar a Santa Magdalena però el seu mal estat ho va privar. Des del 1954 la imatge i els actes religiosos se celebren a l’església de la Mare de Déu de la Mercè.

Abans de la Guerra Civil els actes en honor a la patrona començaven el dia abans amb una tronada de coets i un ofici a l’església de la Mercè. Al vespre s’encenia la iluminació de la plaça de Santa Anna i un ball popular a la mateixa plaça, que durant anys va portar a terme la popular i convilatana Orquestina Amorós. L’endemà, els actes començaven amb una missa amb orquestra a l’església de la Mercè. Al migdia es repartien entre els assistents les renomenades coques del barri. I a la tarda es cantava el Rosari, hi havia cossos per a la mainada i novament ball.

Les activitats del barri es van alentir després de la Guerra Civil i durant molts anys les úniques activitats que es portaven a terme eren una missa en honor a la patrona.

El 1983 el barri reempren la seva activitat amb l’organització de cossos, ball i la missa tradicional en honor a la patrona. La missa, però, a diferència d’anys anteriors, es portarà a terme, des de llavors fins a l’actualitat, a l’església de la Mercè, on es troba ubicada la imatge de la santa a causa del canvi de funcions que ha tingut l’antiga capella de l’hospital de Santa Magdalena.

>El barri tenia un pandero de les mosses de l’any 1814 que es conserva al Museu Comarcal de la Conca de Barberà. Com a elements folklòrics actuals el barris disposa d’un cuc, el Quimet, i Gaiterus. Els actes tradicionals del barri començaven el dia de la patrona amb un ofici a l’església de Santa Magdalena. A continuació hi havia castells i cossos per a la mainada. Segons expliquen els cronistes locals, quan s’edificà a l’altra banda del Pont Vell hi hagué anys que s’arribaren a fer dos balls. Un a la plaça amb gralles i torraires, i l’altra a l’altra banda del Pont Vell, amb acordió i el violí del Ceguet del Rei.

El barri ha anat recuperant lentament aquella vitalitat que havia tingut abans de la guerra i actualment disposa d’una Cuca, que fa sortir els dies de celebració i amb motiu de la diada de la patrona.

Nomenclàtor:
Baluard de Santa Anna
Camí Baix de la Guàrdia
Camí de la Parellada de Dalt
Camí del Cementiri
Carrer Catalunya
Carrer de l’Hospital
Carrer de Pira
Carrer Molí dels Capellans
Carrer Sequia
Carretera d’Artesa de Segre
Carretera de Lleida
Muralla de Santa Anna
Muralla de Santa Tecla (tram entre antic garatge Univers i la carretera de Lleida)
Plaça de Santa Anna
Raval de Santa Anna

Text extret del llibre "Els Barris de Montblanc" de Gabriel Serra Cendrós

Accions del document