El barri de sant Cristòfol ocupa el tram del carrer Major que va de la cruïlla amb el carrer Plebania fins al portal d’accés al raval de Santa Anna. Celebra la seva festa el dia de sant Cristòfol (10 de juliol) organitzada pels veïns del barri. Sant Cristòfol és el patró dels viatgers i pelegrins i per aquest motiu s’adiu perfectament amb el barri, pel fet d’ocupar aquest un tram del carrer Major, antic camí reial de Tarragona a Lleida. De fet, sant Cristòfol havia estat una de les advocacions més arrelades a la vila. A tall d’exemple, la imatge del sant ocupa una de les claus de volta de l’església de Santa Maria o es pot veure la seva representació en les restes pictogràfiques a l’antiga església de Sant Marçal.
La capella de sant Cristòfol és a la cruïlla del carrer Major amb l’antic carreró d’Alba, avui carrer de sant Cristòfol, sota la volta del mateix. La capella data molt probablement del 1817. El 1917 fou restaurada pels veïns amb motiu dels actes del seu centenari i l’any 1941 enderrocada i refeta de nou. Al barri hi ha també la capella de sant Antoni Abat.
Compta amb dues imatges del seu patró. Una, la més antiga, es conserva en una casa particular; i la nova es mostra a la capella. La més antiga, de fusta policromada, és segurament anterior a la Guerra Civil, ja que, segons els cronistes locals, va aparèixer després de la guerra. La imatge actual és de guix i va ser un donatiu d’un veí. El barri havia estat tradicionalment vinculat amb la indústria espardenyera, de tal manera que els aprenents de l’ofici acostumaven a portar el tabernacle del sant en les festes i processons.
Es tenen notícies de l’existència de morratxes abans de la Guerra Civil. Com a acte més característic de les festes del barri hi ha, a partir de l’any 1924, la benedicció dels vehicles. Fins i tot en aquells primers anys els conductors de la vila organitzaven un ball popular al barri amb motiu de la festa.
Antigament els actes de sant Cristòfol començaven la vigília amb un repic de campanes i una tronada de coets anunciant la festa. Al vespre hi havia l’encesa de la il·luminació del barri i de la capella del sant patró. I, per últim, el ball popular que, abans de la guerra civil, protagonitzava l’orquestra Els Montblanquins. El dia del patró, el programa d’actes començava a les 10 del matí amb la processó pels carrers del barri fins a l’església de Santa Maria on tenia lloc l’ofici solemne. A l’igual que a la resta de barris, la processó anava acompanyada de música i de diversos elements folklòrics de la vila. Segons diuen els cronistes locals, a la tarda, molta gent del barri (i convilatans en general) es desplaçaven al riu Anguera a rentar-se els peus. Tot seguit, com a la resta de barris, tenien lloc els cossos per a la mainada. Després el sopar popular i un ball de gralles o d’orquestra fins a mitjanit.
Aquestes activitats van anar variant al llarg dels anys i cada cop més el centre dels actes que s’organitzaven a la parròquia era la benedicció dels vehicles. Les dècades dels anys 1960 i 1970 van ser d’una certa crisis. I el 1982 el barri va tornar a recuperar les seves activitats tradicionals després d’uns anys sense celebrar-se la benedicció dels vehicles.
Nomenclàtor:
Carrer Major (tram entre el carrer Plebania i el Portal de Sant Antoni)
