El barri de Sant Miquel és un dels més importants de la vila, tant en extensió com en història. El seu pes social i l’esperit dels seus habitants van promoure que l’any 1878 l’església de Sant Miquel fos declarada església parroquial. Aquest mateix esperit va fer també que les festes del barri fossin una veritable segona festa major de la vila, que competia en igualtat de condicions amb la festa major titular de la població.
Originalment ocupava tot el vessant sud de l’interior del casc antic de la vila, essent els seus límits els barris de sant Domènec i Mare de Déu dels Àngels. Però amb l’extensió urbanística de la vila el barri s’ha extès cap a les noves construccions del ponent de la vila. Ara, la constitució de nous barris, com per exemple el de sant Joan, el faran més petit, però també més coherent.
Celebra la seva festa el dia 29 de setembre i cuiden de la seva organització una junta de veïns del barri. Antigament el barri organitzava diferent activitats al llarg de l’any. La més important era la del 29 de setembre, seguida per la del Sant Crist i la celebració del sant Miquel de maig. Cada diumenge hi havia missa al matí i organitzaven altres actes litúrgics i socials amb certa regularitat.
El centre espiritual del barri és l’església de Sant Miquel. Els habitants del barri, a l’igual que molts montblanquins sentien una especial devoció per la imatge del Sant Crist de Sant Miquel. De tal manera que, com assenyalen els cronistes locals, el barri va fer dos vots de poble: un per sant Miquel i l’altre pel Sant Crist.
El barri ha disposat, històricament de tres imatges de sant Miquel. La primera de la que es té notícia data del segle XIX i va ser cremada l’any 1936. La segona va ser adquirida després de la Guerra Civil i actualment és a l’església de la Serra. Aquesta segona imatge va ser adquirida pels veïns del barri i era custodiada per la Comunitat de germanes clarises mentre s’estigueren a l’edifici de la plaça Castellví. Quan la comunitat va traslladar-se al nou edifici de l’avinguda Mare de Déu de Montserrat la imatge fou traslladada al monestir de la Serra. Actualment la imatge principal de sant Miquel és la gran pintura de l’arcàngel realitzada per Joan Commeleran el 1950.
Era un costum molt tradicional en aquest barri remullar els veïns i transeunts els dies de festa amb les “morratxes”. Una mena de setrills de vidre amb diversos brocs que s’omplien amb colònia aigualida. Els remullats feien un donatiu per a la festa. Altres barris que en tenien eren els de sant Roc, sant Domènec i sant Cristòfol. També és destacable el fet que tenia uns cossos propis com el de les cànteres o el cos llarg pel poble. Per últim, també eren molt característics del barri de sant Miquel els “llevants de taula” o coques de grans dimensions fetes pels mateixos veïns i repartides per les cases del barri.
El barri tenia un pandero construït l’any 1815 que es conserva al Museu Diocesà de Tarragona. És de forma quadrangular i està format per un bastidor de fusta recobert de pergamí. A l’anvers s’hi veu la figura de sant Miquel Arcàngel i al revers una branca de roser. Originalment aquest pandero era de la confraria del Roser i d’aquesta va passar al barri. Estava guarnit amb llaços i picarols i el tocaven els nois del barri per dedicar rondalles a les noies. Va anar a parar al Museu Diocesà l’any 1915.
Els actes de la festa de sant Miquel constituïren, al llarg dels segle XIX i primera meitat del segle XX la Festa Major de la vila. El 1931 va canviar la data de la Festa Major de Montblanc i la festa de Sant Miquel i la del Sant Crist van deixar de fer-se. El barri va recuperar les seves activitats al carrer l’any 1983. Entre les novetats que s’han anat organitzant al llarg d’aquests anys hi ha una marxa ciclista pels carrers del barri i fer rajar cava a la font de la plaça de Sant Francesc (tal com es fa a la Festa del Cava de Prades). El 1990, en el marc de les festes del barri, la compositora Aïda Espelt estrena la seva Suite a sant Miquel. Fou interpretada per l’Agrupació Musical Sant Miquel. Al llarg de la dècada dels anys 1990 la carrossa de la Pubilla era obra de Joan Torrell.
El barri compta actualment amb una parella de gegantons i 7 nans.
Nomenclàtor:
Avinguda Doctor Folch (tram entre Muralla de Sant Jordi i c/ Senan i c/ la Bartra)
Avinguda Manel Ribé (entre c/Miquel Alfons i perllongació camí de sant Josep)
Carrer Carles Monfar
Carrer Civaderia (tram fins al carrer Desclergue, vorera sud)
Carrer Corts
Carrer de l’Escorxador
Carrer de la Vinya
Carrer del Taronger
Carrer Font del Vall (tram entre c/Poblet i Teixidó i c/Fra Magí Català)
Carrer Forès
Carrer Fra Anselm Turmeda
Carrer General Prim (tram entre c/Miquel Alfonso i c/Francesc Macià)
Carrer Jaume Conesa (vorera oest entre c/Corts i c/Pere Deguí)
Carrer Josep M. Tossas (tram Muralla de Sant Jordi i c/Senan)
Carrer l’Espluga de Francolí (vorera sud)
Carrer la Bartra (vorera est)
Carrer Major (tram entre Muralla de Sant Francesc i c/Pere Berenguer de Vilafranca)
Carrer Miquel Alfonso
Carrer Parlaments
Carrer Pere Deguí (vorera sud entre c/Major i c/Jaume Conesa)
Carrer Poblet i Teixidó
Carrer Pujada de la Serra (vorera oest)
Carrer Reboll (entre Muralla de Sant Jordi i c/Senan)
Carrer Rocafort de Queralt
Carrer Rojalons
Carrer Sant Isidre
Carrer Santa Coloma de Queralt
Carrer Senan (vorera est)
Carrer Serrallo
Carrer Serrallo Alt
Muralla d’Alfons I
Muralla de Jaume II
Muralla de Pere III
Muralla de Sant Francesc
Muralla de Sant Jordi
Muralla de Santa Tecla (entre Muralla de Sant Francesc i c/ Francesc Macià)
