El barri de santa Tecla ocupa el sector nord-oriental de l’interior del clos emmurallat de la vila. La seva festa se celebra el dia 23 de setembre. El barri pren el nom d’una de les màrtirs més venerades al Camp de Tarragona des de l’Edat Mitjana a causa de la seva vinculació amb la ciutat de Tarragona.
Els goigs del barri, elaborats el 1998, parlen d’una festa votada feia sis segles, dada aquesta que no s’ha pogut contrastar. El barri era força actiu abans de la Guerra Civil de 1936 a 1939. Després de la guerra va ser un dels pocs que va reemprendre les seves activitats lúdiques i culturals. Malgrat tot, la dinàmica social va decaure i no serà represa amb força fins l’any 1982, després d’una etapa en la qual només es celebrava una cerimònia religiosa en honor a la patrona.
El seu carrer més emblemàtic és el carrer de Santa Tecla, conegut popularment des de fa segles com a “Carrer de Baix”, en contraposició al “carrer de Dalt”, del barri de sant Domènec. El seu espai central és, però la placeta de Santa Tecla.
El centre del barri és, però, la capella de Santa Tecla, propietat del barri. El culte a aquesta santa va arrelar al nostre país a partir del segle XIV, amb motiu de la portada a Tarragona d’unes relíquies de la santa armènia. El 1395 es documenta per primer cop l’existència de la capella del barri. L’església és de gran senzilla, però les seves justes proporcions fa que sigui molt apreciada pels veïns del barri. A la façana destaca la seva gran portalada de pedra picada, sobre la qual veiem un petit rosetó i un campanar d’espadanya.
De l’església no en sabem masses coses, llevat del seu estat de conservació en moments puntuals. El 1936 va ser destruït per l’esclat revolucionari dels primers dies de la Guerra Civil. En aquests fets es va perdre la primitiva imatge de la santa patrona. El 1960 una devota nascuda al barri va fer donatiu que va permetre refer la mesa de l’altar i dotar la capella dels objectes religiosos necessaris.
Al darrera de l’església hi ha un hort que s’havia arrendat tradicionalment a algun veí del barri i els diners que se n’obtenien servien per a finançar les activitats que s’organitzaven al llarg de l’any.
Malgrat la seva antigor, no s’han pogut recollir notícies sobre l’existència d’elements folklòrics remarcables, llevat d’un antic pandero del qual no es tenen més dades que la seva mateixa existència a finals del segle XIX i primers anys del segle XX.
Les festes del barri consistien, habitualment, en una processó al matí des de l’església de Santa Tecla fins a l’església parroquial de Santa Maria, on tenia lloc l’ofici solemne. La processó acostumava a estar acompanyada per una música o orquestra. I a la tarda es resava el Rosari a la capella del barri. També s’organitzaven ballades de sardanes, cossos, sopars de veïns i un ball popular.
Nomenclàtor:
Carrer Alenyà
Carrer Catalunya
Carrer de Santa Tecla
Carrer Merlés
Carrer Plebania (tram entre C/Major i C/Santa Tecla)
Carrer Rei Jaume
Carrer Riuot
Carrer Sant Cristòfol
Carrer Sant Josep
Muralla Alfons III
Muralla de Santa Tecla (tram entre el C/dels Jueus i l’antic Garatge Univers)
Plaça de Santa Tecla
